Trist Cabanyal ( sombres espai temporals massives)

T'abraçaba a la sombra d'un sol d'estiu,quan tu de dubtes tenies el cor sabotejant les mirades, que amb paraules d'amor, tenia jo per a tu. Si la platja s'apagaba recibia la teva trucada i acudia al cabanyal, el mon era ideal, tot un paisatge natural i esperavem l'amanèixer entrellaçan-nos les mans.u tenies Quan venia tu venies, quan tenia tu tenies, plens de res plens de tot, hem sobraven les emocions, un somnriure una cançò, tu i a mi hem sobrava tot. I abraçante a llum de nit, nits zen garder vi i tu,ara desperte asustat en un mon condincionat per la precarietat d'aquest cor que s'ha trencat, ésta ment que s'ha quedat. Que ha sigut de tot allò, ja deia jo que pensaes tant: Per a no estimar-me més Per a no estimar-me més Per a no estimar-me mes I les últimes nits ja no m'acostaba al cabanyal, ja no estava en els concerts, ja no hi havia llum de nit,ja tan sols l'inciens i el vi, i valencia caia, les nits acabava borroses,tristes, despertar en algún pis, no saber qui esta ahí,pujar amb qualsevol: Que ja mai series tu Que ja mai series tu Que ja mai series tu Ara tinc por a les relacions, a donar sols un petó, a donar un primer pas, i m'amague en mi mateixa, hem tanque en el meu mon, li dóne l'esquena a l'entorn: Per a no saber ja res de res Per a no saber ja res de res Per a no saber ja res de res