El aire de tramuntana

Podria golpejar de nou la porta, tancar-la obrir un camí, dedüint que és lo més interesant i allò preferit, podria no importar-me tant i llevar-li relevancia a les coses de tan en tant, podria no escoltar inclús ni mirar, podria però soc així, mai havia predeterminat el destí, admitixc els meus defectes, prioritze les qualitats, sense oblidar-me de fallar per ser humà, camine asistemàticament, galopejant els cercles d'entre tanta gent, busque sempre allò que no puc trobar i en el camí hem trobe amb un ying yang, no separe mai res del que vaig tocant, i ja van avisar no canvies res del passat, accepta'l i ja està, tots haveu sentit emocions no recíproques,com un t'estime retòric, fundamentat en una idea Platoniana, en qüestió de sexe eixa qüestió és un altra, aprenc i disfrute d'una vida qüotidiana, i és fa extrany que jo diga aixó, me inventat la balanza i la tècnica del caixó,no he aprés mai a saber realment en que estic pensant, canvie d'argument, les paraules no són per a mi, preferixc donar troços de cor, tenir-lo repartit, i en lo alt de la montanya conclüir el meu destí, veure de la cura i del verí, i esperant eixos abraços sempre inesperats,se que la vida és un instant fugas de magia i alguna escapadeta de gas, se que ja no tornaràs i per això no vaig a queixar me tant, se que està fènme-se tard i no puc acoplar el ser jo a la norma social, odie que tot estiga estandaritzat, viure és pareix cada vegada més, a anar al mercat, i tots ens estem vigilant, ens delaten les respostes, i ens criden l'atenció algunes propostes de les quals algunes que rexazem haveen pogut ser les més interessants, però no patir, i partir-me en mil no puc, aguante com un princep i bec com un llop els plaers de la vida sense perdre percepció d'entre tant de lladre i fill de puta que m'educa a ser com soc, no és qüestió genètic, un abraç paternal, hem referixc a l'ambit més social, del que jo també soc esclau, no fan falta més paraules sino alguna aclaració jo he escrit açò i necessite una explicació