senciallament homeostàtic

He vist la plutja passar i aguantar de peu tremolant el temporal que no hi ha res que hem pare ja, que he reaccionat i senc el motor de l'amor al meu cor i senc el calor de l'ambient de la gent i hem trobe igual, sol acompanyat del mon del real del ideal del catastròfic, tot en un sac i anem caminant rodant i la vida dona les voltes com les campanes sonen i no sonen, eixe ritme al interior, el plaer, el dolor, procure no perdre el control i controlan me vaig deshinibin-me i tu d'on eres? hem pregunten, altres creuen que m'han portat els extraterrestres, avuí no hem tiren del bar, tinc altres habilitats per a fer-me notar, tampoc m'apeteix, moments en quan preferisc els somnis il.lustrar, tinc somnis que vaig a cumplir en eixos moments quan no estic dormint vivint i vivint així m'apeteix seguir sentir-me feliç soc un nen petit que vol un cel menut al costat del sol amb la lluna plena avisan-me de la nit. De vegades m'he vist de sobte deprimit i volia vencerm, o estic conseguint a força de voluntad res més potent que ser tu mateix quin pujó quina mescla d'emocions, i també pense que algún dia baixarà tot, que potser que tot s'acabe no aguante més i algún moment m'explote el mon, el interior, i les llàgrimes m'alivien simplement. Però mentre dure aquesta felicitat vuig seguir guardant els records riure'm de tot, ser una altra vegada, de nou mirar la foto d'aquell nen, alguna que m'agrade del facebook i dir eixe soc jo, així i tot les fotos velles no hem senten millor,i quan tot baixe esperar que putje i quan tot putje esperar que baixe amb el paracaigudes de la vida.. .