senciallament homeostàtic

He vist la plutja passar i aguantar de peu tremolant el temporal que no hi ha res que hem pare ja, que he reaccionat i senc el motor de l'amor al meu cor i senc el calor de l'ambient de la gent i hem trobe igual, sol acompanyat del mon del real del ideal del catastròfic, tot en un sac i anem caminant rodant i la vida dona les voltes com les campanes sonen i no sonen, eixe ritme al interior, el plaer, el dolor, procure no perdre el control i controlan me vaig deshinibin-me i tu d'on eres? hem pregunten, altres creuen que m'han portat els extraterrestres, avuí no hem tiren del bar, tinc altres habilitats per a fer-me notar, tampoc m'apeteix, moments en quan preferisc els somnis il.lustrar, tinc somnis que vaig a cumplir en eixos moments quan no estic dormint vivint i vivint així m'apeteix seguir sentir-me feliç soc un nen petit que vol un cel menut al costat del sol amb la lluna plena avisan-me de la nit. De vegades m'he vist de sobte deprimit i volia vencerm, o estic conseguint a força de voluntad res més potent que ser tu mateix quin pujó quina mescla d'emocions, i també pense que algún dia baixarà tot, que potser que tot s'acabe no aguante més i algún moment m'explote el mon, el interior, i les llàgrimes m'alivien simplement. Però mentre dure aquesta felicitat vuig seguir guardant els records riure'm de tot, ser una altra vegada, de nou mirar la foto d'aquell nen, alguna que m'agrade del facebook i dir eixe soc jo, així i tot les fotos velles no hem senten millor,i quan tot baixe esperar que putje i quan tot putje esperar que baixe amb el paracaigudes de la vida.. .

sombres( sombres-espai temporals massives)

Tan sols son records tan sols sombres, tan sols esquemes mentals, records terminals,sols coses que pasen, coses que ja han passat que ja s'han realitzat i han determinat que així siga que per ahí camines, tan sols sombres espaitemporals màssives I vine amb mi no t'asustes caòtic jonny carpe diem t'ajuda viure sols son sombres, sols records, son sols aproximacions al present, no son la vida no son la mort és ara i ara i ara I vine amb mi no t'asustes caòtic jonny t'ajuda a viure no es extrany, no és diferent, jo sols dic, cadascú tenim un argument, no està mal , no està be sols transgredint respirarem I vine amb mi no t'asustes caòtic jonny t'ajuda a viure cau la nit i en el teu llit has aprés i memoritzat tot allò que fa sentir-te especial i no és extrany no és diferent al final els humans sigum iguals

Trist Cabanyal ( sombres espai temporals massives)

T'abraçaba a la sombra d'un sol d'estiu,quan tu de dubtes tenies el cor sabotejant les mirades, que amb paraules d'amor, tenia jo per a tu. Si la platja s'apagaba recibia la teva trucada i acudia al cabanyal, el mon era ideal, tot un paisatge natural i esperavem l'amanèixer entrellaçan-nos les mans.u tenies Quan venia tu venies, quan tenia tu tenies, plens de res plens de tot, hem sobraven les emocions, un somnriure una cançò, tu i a mi hem sobrava tot. I abraçante a llum de nit, nits zen garder vi i tu,ara desperte asustat en un mon condincionat per la precarietat d'aquest cor que s'ha trencat, ésta ment que s'ha quedat. Que ha sigut de tot allò, ja deia jo que pensaes tant: Per a no estimar-me més Per a no estimar-me més Per a no estimar-me mes I les últimes nits ja no m'acostaba al cabanyal, ja no estava en els concerts, ja no hi havia llum de nit,ja tan sols l'inciens i el vi, i valencia caia, les nits acabava borroses,tristes, despertar en algún pis, no saber qui esta ahí,pujar amb qualsevol: Que ja mai series tu Que ja mai series tu Que ja mai series tu Ara tinc por a les relacions, a donar sols un petó, a donar un primer pas, i m'amague en mi mateixa, hem tanque en el meu mon, li dóne l'esquena a l'entorn: Per a no saber ja res de res Per a no saber ja res de res Per a no saber ja res de res

El aire de tramuntana

Podria golpejar de nou la porta, tancar-la obrir un camí, dedüint que és lo més interesant i allò preferit, podria no importar-me tant i llevar-li relevancia a les coses de tan en tant, podria no escoltar inclús ni mirar, podria però soc així, mai havia predeterminat el destí, admitixc els meus defectes, prioritze les qualitats, sense oblidar-me de fallar per ser humà, camine asistemàticament, galopejant els cercles d'entre tanta gent, busque sempre allò que no puc trobar i en el camí hem trobe amb un ying yang, no separe mai res del que vaig tocant, i ja van avisar no canvies res del passat, accepta'l i ja està, tots haveu sentit emocions no recíproques,com un t'estime retòric, fundamentat en una idea Platoniana, en qüestió de sexe eixa qüestió és un altra, aprenc i disfrute d'una vida qüotidiana, i és fa extrany que jo diga aixó, me inventat la balanza i la tècnica del caixó,no he aprés mai a saber realment en que estic pensant, canvie d'argument, les paraules no són per a mi, preferixc donar troços de cor, tenir-lo repartit, i en lo alt de la montanya conclüir el meu destí, veure de la cura i del verí, i esperant eixos abraços sempre inesperats,se que la vida és un instant fugas de magia i alguna escapadeta de gas, se que ja no tornaràs i per això no vaig a queixar me tant, se que està fènme-se tard i no puc acoplar el ser jo a la norma social, odie que tot estiga estandaritzat, viure és pareix cada vegada més, a anar al mercat, i tots ens estem vigilant, ens delaten les respostes, i ens criden l'atenció algunes propostes de les quals algunes que rexazem haveen pogut ser les més interessants, però no patir, i partir-me en mil no puc, aguante com un princep i bec com un llop els plaers de la vida sense perdre percepció d'entre tant de lladre i fill de puta que m'educa a ser com soc, no és qüestió genètic, un abraç paternal, hem referixc a l'ambit més social, del que jo també soc esclau, no fan falta més paraules sino alguna aclaració jo he escrit açò i necessite una explicació

sobretot quan estás

son sensacions son emocions expresan-se dies extranys curves que no es poden ni tocar, semble un penjat, sembla algo mal,i al final ja no estaré ací, curiós camí, asombros destí,ja feia temps que no escrivia de resaca, no és preocupeu, sols he begut en semana santa, en realitat tot va molt be, arrastre el pes d'errors comesos i encara no puc oblidar, mo me s'en va del cap, la veritat en aquest mon, no se qui està més pirat, tinc cels encara, vuig canviar el rumb, no tinc timó ho deixe tot a la meva sort, no moriré sense haver probat el teu amor, no moriré sense haver intentat canviar el mon, ja siga com, cadascú s'ocupa del que pot,i tot passa i quan passa i no ho pots canviar, això es així almenys he apres a resucitar, hi ha dies que, smbla no vullgues mirar-me ni a la cara, altres són difernts estas agust en mi i entre tanta gent, cada pas que pegue el porte en el cor, potser inclús ja l'he tancat del tot, no deixe entrar res en eixa caixa d'oscuritat, espere algún dia tot d'ací desapareixerà tot canvirà, tu tindràs la teva vida jo la meva, no ens vorem tant, no parlarem, inclús com amics extranys ens oblidarem, tot haurà sigut un joc,una oca i jo en la posada do vides sense tirar, per sort soc un gat i men queden cinc podré triunfar,açò és un partit i jo anava apurant el anyadit, el que enshem dit ja no queda res més que parlar, tan he donat i tan poc he rebut, no sol ser gratificant el fet de que ara casi no hem vuigues ni mirar i mira si t'extranye, t'extranye sobretot quan estas al meu costat, sobre tot quan estàs al meu costat

Frase poética(poesia narrativa)

ara que he deixat els vicis igual tinc altre manies, coses que antanyo pare tu repeties, i ara que hem dóne conte, i està tot pates amunt, les traicions que no m'espere venen de dos en dos i no puc fiar-me no se si no seré de fiar, o tinc por a aquesta selva, de büitres plena, i l'amor que a mi hem condena per no tindre encant ni gracia, perc els papers i de vegades triunfe per alguna acrobacia, però per desgracia, tot és culpa meva assumeix ja que no pots agüantar, i poc escape cap un altre tren, he deixat escapar tants, que la via s'agota la volen tallar, i jo sol fabrique els carrils, però no se on anar i poc a poc hem desgas-te, m'arrastre sense rendir-me i hem senc com trencat, hem monte peça a peça i dic desgarvat però agüantant

Pérdua de temps

Tot pareixia anar tan be
les veles duien bon vent
i els teus somriures sol
pareixien verdaders purs

era jo el inocent, error
que va destrüir meu cor
tot el dolor transmitit
sempre tu al meu costat

sense poder-te tocar, no
sense poder-te acariciar
sense besar-te ni tampoc
abraçar-te, perdia temps

pensant en els teus ulls
verds, grans i penetrant
la meva imaginació, nena
m'estava cremant,trencat

tu sabies que amb mi, si
feliç haveres sigut amor
i ara somie amb tu, yeah

sense poder-te tocar, no
sense poder-te acariciar
sense besar-te ni tampoc
abraçar-te, perdia temps
tu ja tens algú, o no no

ja no estem tant junts
en el fons millor millor
no note el teu calor no
i no vuig ni recordar-te